ARTISTICA'T

Nou Videoclip i disc de FAÈRICA!

2011-07-18T14:59:00.000-07:00

El grup Igualadí Faèrica que ja havien forma't part de l'Artistica't abans, tornen al blog amb un nou Disc i nou Videoclip: CRIDA

Personalment m'agrada molt la cançó i crec que el videoclip és ideal : fresc, dinàmic, alegre i optimista! Conceptes que cal recordar a la gent en aquest temps on tothom diu: "Ui, la cosa va molt malament" Doncs NO senyors, hi ha gent Jove com els FAÈRICA que es mouen, disfruten i creen cançons i videoclips com aquest per tirar endavant, i a més a més ho aconsegueixen!

Us deixo amb el videoclip i l'enllaç del disc perquè el disfruteu!

Videoclip:
http://www.youtube.com/watch?v=5z6pUzmIVsk

Enllaç del disc:
http://www.actualrecords.com/mostradiscint.php?idioma2=ct&order=911035

Londres, l'inici!

2011-06-11T03:05:00.000-07:00

Nom: Xènia Castelltort
Població d'origen: Igualada
Cuitat i país d'estada: Londres, United Kingdom
Estudis/professió: Actriu
A l'estranger des de (mes i any): 09-09
Escrit el maig del 2010

Molta gent jove quan decideixen anar a viure a un altre país ho fan per Erasmus, començar una feina millor... però sobretot amb les coses concretades i sabent on aniran. Aquest NO és el meu cas.
Feia molt de temps que tenia entre cella i cella marxar a viure a l’estranger per viure una experiència de vida i conèixer una altre cultura i un altre país, però sempre hi havia el “ara no és el moment” feina, família, parella, amics... qualsevol excusa era bona per creure’t que no era el moment, però arriba un dia que els astres es conjuguen i dius... O ara o mai! És com tirar-te en paracaigudes: No t’ho pensis dues vegades... només SALTA.

La destinació: LONDRES, la capital de Shakespeare, aquest és el motiu de perquè vaig decidir marxar a aquesta gran ciutat, com a actriu volia aprofundir i estudiar tot el relacionat amb aquest gran dramaturg que em fascina i sobretot la manera d’interpretar-lo en la seva pròpia llengua.

Sense casa i sense feina però amb un curs de Shakespeare sota al braç que començava tres dies després, arribo a Londres a casa d’una amiga d’un amic que em va acollir fins que vaig trobar un pis. Realment va ser la millor manera d’entrar a la City. És curiós com gent que no coneixies de res t’obren les portes de casa seva i t’ajuden amb tot perquè et sentis còmode i comencis amb bon peu aquesta nova aventura, va ser una gran sort conèixer-les a totes!

Tothom em deia que no em seria difícil adaptar-me al idioma ja que hi anava amb bon nivell, però una cosa és el anglès acadèmic i l’altre el que parla la gent el dia a dia. Expressions, accents de diversos països, metàfores i a sobre l’anglès antic de Shakespeare. Recordo la primera classe com si fos ahir. Nerviosa em dirigeixo a l’escola i em trobo amb tot de gent de diferents races i amb diferents accents, això sí, tots anglesos. La classe durava 3 hores i durant aquella estona la meva concentració estava al màxim per entendre-ho tot. Vam començar amb un sonet de Shakespeare que per mi era com si em posessin caràcters xinesos. Els professors (que eren de la Royal Shakespeare Company) t’ho explicaven de tal manera que realment tots aquells caràcters xinesos es tornaven lletres catalanes. La passió, les explicacions i la manera de transmetre el que el gran dramaturg anglès havia escrit era fascinant i molt productiu. El més curiós de tot és que quan vam acabar ens vam dirigir a fer unes pintes al pub i després de 3hores amb la màxima tensió i atenció... vaig començar a sentir a parlar els meus companys de classe i ja no podia prestar més atenció així que els caràcters xinesos (en aquest cas els sons) van tornar. Un cop t’acostumes als accents i a les expressions tot canvia i realment veus que tot es més fàcil. Ara al Juny amb els companys que parlaven “xinès” estrenarem una obra de teatre! Com canvien les coses!

Trobar feina i pis eren les següents prioritats. La primera feina en una agència de càtering que em donaven feina els dies que volia i m’enviaven a diferents esdeveniments de la ciutat. I el primer allotjament compartint habitació, i pis amb 7 persones més l’Stuart (el ratolí) tota una experiència. Ara amb feina fixa i amb una caseta típica anglesa i una habitació per mi sola, recordo el que tot ha canviat des que vaig arribar fa 8 mesos, i realment em ve un somriure a la cara molt satisfactori. Una experiència que recomano a tothom!

Xènia Castelltort
Actriu Igualadina a Londres

XENIA'S SHOWREEL

2011-03-23T12:36:00.000-07:00

Just a small sample of what this actress can do

Per què m'enamora Londres?

2010-11-06T09:54:00.000-07:00

PER QUÈ M’ENAMORA LONDRES?

- Pels parcs sense fi
- Per l’estil de la gent
- Pels carrers amb les cases iguals
- Pels carrers principals plens de botigues
- Per l’arquitectura dels Pubs
- Pels seus colors
- Pels colors de la gent
- Per l’anglès que parlen els nens petits!
- Pel Thames
- Per les cadenes de menjar
- Per les xocolatines, muffins i cookies
- Pels petits cafès, clubs i bars
- Per la manera com diuen Xènia
- Pels dies de fred i sol
- Pels accents de la gent
- Pels “theatre – pubs”
- Perquè tot és “Please” i “Sorry”
- Perquè dinar sol és normal
- Perquè cada barri té el seu encant
- Perquè en qualsevol moment em sorprèn
- Perquè mai s’acaba!
- Perquè pots menjar les 24h del dia
- Perquè les talles de roba no només són per anorèxiques
- Perquè he après a valorar la solitud
- Perquè sempre hi ha algú qui trucar
- Perquè sempre coneixes gent nova
- Perquè cada dia aprenc una cosa nova
- Perquè pots dinar per 3 pounds!
- Perquè és una ciutat de trobada
- Perquè el cel és més gran
- Perquè m’inspira
- Perquè pots anar al teatre a veure un Shakespeare per 5 pounds
- Perquè és un país on ”condueixen” els gossos I les àvies despistades
- Perquè “tots” som immigrants
- Perquè tenen la selecció anglesa, escocesa i gal•lesa!
- Perquè puc explicar què és Catalunya i el Català mil vegades
- Perquè sempre hi ha festivals, concerts i fires
- Perquè en un vagó de metro hi cap tot el món
- Perquè hi ha molts busos 24h
- Perquè la majoria de cases tenen un jardinet
- Perquè és el país de Shakespeare
- Perquè et recullen el reciclatge a casa
- Perquè tothom va a la seva
- Perquè si algú cau tothom respon
- Perquè els “Gentlemans” existeixen
- ….
- Perquè aquesta llista no l’acabaria mai!

- PERQUÈ M’HI SENTO COM A CASA!

Petits enamoraments al metro

2010-05-03T08:20:00.000-07:00

Un curt que he trobat molt interessant i realment m'ha agradat molt...a ningú li ha passat pensar que algú que està esperant al mateix tren que tu podria ser la parella perfecte?!?!

Amb una jove Ariadna Gil i un jove Coque Malla aqui teniu el curt!

St. Jordi, St. George and Shakespeare's Bithday

2010-04-22T13:18:00.000-07:00

My first year away from Catalonia and away from St. Jordi's celebration... I'll miss it alot! It's the best party in the streets ever! Roses of all the colours are dressing the streets, everybody is happy, smiling and in love! It's the Catalan lovers day!!

Here in London, its a great but different party too! A part of the St. George day we celebrate the Birth of Shakespeare!! And there are a lot of events going on his city!!

For all this, today i want to post a poem which i wrote years ago speaking about love... these nice and platonics romances that you have when are teenager!

LOVING YOU

I was in love

When I saw your eyes

And I felt in love

When I saw you twice.

When you look at me,

When you speak to me,

I would like to be,

The only one that you are for me.

I know I’m very ugly

But people say I’m very funny

And when I see you

I think what I can do.

My brother told me to play

But I was thinking of you

And I could only say

I’m crazy for you.

I want to believe that she was your friend

But someone told me I was wrong

And I understood she was your girlfriend

When you sang her our song.

Xènia 2002

Els contes de la LALI RONDALLA

2010-04-11T08:36:00.000-07:00

Tornem a estar actius!!!

I què millor que innaugurar una altre vegada aquest blog que amb una iniciativa artística adreçat als més petits i amb molta i·lusió i imaginació!

Senyores i senyors, nens i nenes, amb tots vosaltres...: LALI RONDALLA

Hola @mics!

us presento un nou projecte lúdic-educatiu per a nens i nenes de 0 a 8 anys. "El teu petit dins un conte" són audiocontes en CD personalitzats amb el nom del teu petit, de manera que és ell/a és el protagonista de la història (el seu nom se sent durant tot el conte). Combinen llenguatge, música i efectes, i cada conte treballa uns valors educatius diferents.

Fins ara això no existia i us recomano que escolteu els contes (i cançons!) i els comentaris de pares i mares a la web!

www.lalirondalla.com

Jo encara no tinc fills, però es veu que els nens petits a més d'aprendre conceptes, jugar i interactuar amb els pares o en grup, flipen molt en sentir el seu nom, i això afavoreix també l'aprenentatge. El fet que sigui àudio, fa que la seva imaginació treballi molt més (com quan llegim un llibre, enlloc de mirar la tele :)

La Lali Rondalla, contacontes i cuentista com diu ella, també fa amb el grup de mares Peix Peixet tallers infantils, titelles, sessions de contes... vaja, que si teniu nens us recomano que us en feu amics al FB per saber què estan fent!

FB: Lali Rondalla

El que hi ha sota, els valors...

Potser el més interessant és que amb aquest projecte promouen valors molt importants pel futur, la familia i la societat. Valors com reivindicar el joc com a eina principal d'aprenentatge, la tradició i la cultura popular actualitzades, la potenciació de l'imaginació de l'infant i sobre tot, la importància de que els pares dediquin més temps als seus fills, perquè ells n'han de ser els principals agents educatius.

Relacionat amb això, us deixo aquí el manifest "Más tiempo con los hijos" que reivindica quelcom de sentit comú (i avalat per la ciència).... que pares i mares tinguin temps per estar amb els seus fills almenys els dos primers anys de vida.

http://mastiempoconloshijos.blogspot.com/

Abraçades, petons i contes per anar a dormir per tothom!

TOMATOES AND CUCUMBERS

2010-03-14T11:48:00.000-07:00

TOMATOES AND CUCUMBERS!

Aquesta setmana us deixo amb aquesta cançó que m'encanta! La Cantant és la meva Amiga Maria Bel Riera que ens vam conèixer estudiant Teatre i que té una veu que m'encanta! Al seu costat l'acompanya amb la guitarra el seu company Claudi Morgensen, músics tots dos i actualment residents a Dinamarca ens deleiten amb aquesta cançó que jo trobo especialment divertida. :)

Podeu trobar més cançons seves al Youtube!

SHAKESPEARE TIME!

2010-03-08T11:53:00.000-08:00

After having done the final monologue and scene in the Shakespeare's courses I want to post the incredible Scene we did from Richard III . I really think it's one of the best scene's ever and amazing!

Summary: Richard has killed Anne's Husband and at the beggining Anne is cursing him at all time but Richard with his good speaking.... finally achieve's the Love of Lady Anne! Amazing!!

Gloucester: I know so. But, gentle Lady Anne,
to leave this keen encounter of our wits
and fall something into a slower method -
is not the causer of the timeless deaths
of these Plantagenets, Henry and Edward,
as blameful as the executioner?
Anne: Thou wast the cause and most accursed effect.
Gloucester: Your beauty was the cause of that effect -
your beauty, that did haunt me in my sleep
to undertake the death of all the world,
so I might live one hour in your sweet bosom.
Anne: If I thought that, I tell thee, homicide,
these nails should rend that beauty from my cheeks.
Gloucester: These eyes could not endure that beauty's wrack;
you should not blemish it, if I stood by:
as all the world is cheerèd by the sun,
so I by that. It is my day, my life.
Anne: Black night o'ershade thy day, and death thy life!
Gloucester: Curse not thyself, fair creature - thou art both.
Anne: I would I were, to be revenged on thee.
Gloucester: It is a quarrel most unnatural,
to be revenged on him that loveth thee.
Anne: It is a quarrel just and reasonable,
to be revenged on him that killed my
husband.
Gloucester: He that bereft thee, lady, of thy husband,
did it to help thee to a better husband.
Anne: His better doth not breathe upon the earth.
Gloucester: He lives, that loves thee better than he could.
Anne: Name him.
Gloucester: Plantagenet.
Anne: Why, that was he.
Gloucester: The selfsame name, but one of better nature.
Anne: Where is he?
Gloucester: Here.

She spits at him.

Why dost thou spit at me?
Anne: Would it were mortal poison, for thy sake!
Gloucester: Never came poison from so sweet a place.
Anne: Never hung poison on a fouler toad.
Out of my sight! Thou dost infect mine eyes.
Gloucester: Thine eyes, sweet lady, have infected mine.
Anne: Would they were basilisks to strike thee dead!
Gloucester: I would they were, that I might die at once;
for now they kill me with a living death.
Those eyes of thine from mine have drawn salt tears,
shamed their aspects with store of childish drops:
these eyes, which never shed remorseful tear -
no, when my father York and Edward wept
to hear the piteous moan that Rutland made
when black-faced Clifford shook his sword at him;
nor when thy warlike father, like a child,
told the sad story of my father's death
and twenty times made pause to sob and weep,
that all the standers-by had wet their cheek
like trees bedashed with rain - in that sad time
my manly eyes did scorn an humble tear;
and what these sorrows could not thence exhale,
thy beauty hath, and made them blind with weeping.
I never sued to friend nor enemy;
my tongue could never learn sweet smoothing word;
but, now thy beauty is proposed my fee,
my proud heart sues, and prompts my tongue to speak.

She looks scornfully at him.

Teach not thy lip such scorn; for it was made
for kissing, lady, not for such contempt.
If thy revengeful heart cannot forgive,
lo, here I lend thee this sharp-pointed sword,
which if thou please to hide in this true breast
and let the soul forth that adoreth thee,
I lay it naked to the deadly stroke
and humbly beg the death upon my knee.

He lays his breast open; she offers at it with his sword.

Nay, do not pause: for I did kill King Henry -
but 'twas thy beauty that provoked me.
Nay, now dispatch: 'twas I that stabbed young Edward -
but 'twas thy heavenly face that set me on

She falls the sword.

Take up the sword again, or take up me.
Anne: Arise, dissembler: though I wish thy death,
I will not be thy executioner.
Gloucester: Then bid me kill myself, and I will do it.
Anne: I have already.
Gloucester: That was in thy rage:
speak it again, and even with the word
this hand, which for thy love did kill thy love,
shall for thy love kill a far truer love;
to both their deaths shalt thou be accessary.
Anne: I would I knew thy heart.
Gloucester: 'Tis figured in my tongue.
Anne:
Gloucester: Then never was man true.
Anne: Well, well, put up your sword.
Gloucester: Say then my peace is made.
Anne: That shalt thou know hereafter.
Gloucester: But shall I live in hope?
Anne: All men, I hope, live so.
Gloucester: Vouchsafe to wear this ring.
Anne: To take is not to give.

Puts on the ring.

Gloucester: Look how my ring encompasseth thy finger,
even so thy breast encloseth my poor heart:
wear both of them, for both of them are thine.
And if thy poor devoted servant may
but beg one favor at thy gracious hand,
thou dost confirm his happiness for ever.
Anne: What is it?
Gloucester: That it may please you leave these sad designs
to him that hath most cause to be a mourner,
and presently repair to Crosby House
where - after I have solemnly interred
at Chertsey monast'ry this noble king
and wet his grave with my repentant tears -
I will with all expedient duty see you.
For divers unknown reasons I beseech you,
grant me this boon.
Anne: With all my heart; and much it joys me too
to see you are become so penitent.
Tressel and Berkeley, go along with me.
Gloucester: Bid me farewell.
Anne: 'Tis more than you deserve;

but since you teach me how to flatter you, imagine I have said farewell already.

TOPICASSOS DE BARCELONA

2010-02-28T11:51:00.000-08:00

Aquesta setmana una proposta INNOVADORA, DIVERTIDA I SOBRETOT ARTÍSTICA!

TOPICASSOS DE BARCLEONA és un concurs molt catxondo sobre Barcelona que us pot interessar!

Participar està tirat... escull un topicàs, fes-ne una gràfica o frase, puja-la i que els teus amics la votin... pots guanyar premis com un mac book, 1000 € o un ipod touch.
A més, entre tots parem la primera Topicopèdia Il·lustrada de Bcn ;-)

la web:
http://www.topicalbcn.cat

FB:
http://www.facebook.com/misstopicazos.bcn

Entreu a la web! No us en penedireu! Veureu un munt de propostes innovadores i molt divertides que no tenen desperdici!!

Moltes Gràcies Carla Olaortua per compartir això amb tots els seguidors de L'Artistica't i també gràcies per seguir-lo i donar-li suport i vida amb iniciatives com aquesta!!

LA HISTORIA DE IXIN, EL PEOR PEZ DEL MUNDO

2010-02-23T14:18:00.001-08:00

Aqui us deixo amb un conte del meu amic Fabian Grau Sole!

Espero que us agradi tant com a mi!

LA HISTORIA DE IXIN, EL PEOR PEZ DEL MUNDO

- ¿Nunca te han contado la historia de Ixin, el peor pez del mundo?

Cuenta la historia que Ixin vivía felizmente en un pequeño lago rodeado de preciosas montañas; a su alrededor brotaban infinidad de árboles de fascinantes colores y tamaños.
Ixin había sido feliz en ese lago desde muy pequeñito; había jugado en sus fondos cristalinos, llenos de preciosas rocas que parecían haber sido esculpidas por los mismos dioses.
De su fondo de arenas blancas surgían maravillosas algas en todo su esplendor y colorido que acariciaban los juegos de Ixin y sus amigos.
Un día Ixin lloraba en el interior de un pequeño hueco que creaba un tronco que había permanecido allí inmóvil desde siempre, dando resguardo a todo el que lo necesitase.
De repente, escuchó una voz que le interrogaba:
- ¿Qué te ocurre Ixin? … ¿Por qué lloras en vez de estar jugando con tus amigos?

Al levantar la vista, Ixin observó a una majestuosa caracola conocida en el lago como “la caracola de la sabiduría”. Una anciana y muy respetada caracola que ya formaba parte del propio lago pues todo el mundo decía que siempre había existido.
- ¡Hola caracola!- contestó con tristeza Ixin.
- ¡Me siento tan desgraciado!… me da la sensación de que todos mis amigos tienen razón al decirme que soy el peor pez del mundo,- comentaba entre suspiros.
- ¿Por qué crees eso Ixin?- le preguntó la caracola con voz dulce y serena.
- No entiendo por qué yo no puedo nadar como ellos. Todos nadan de una forma increíble y se mueven con soltura y elegancia… no como yo- decía Ixin mientras bajaba la mirada.
- Tampoco entiendo por qué yo tengo que salir de vez en cuando a respirar, cuando ellos nunca necesitan ese aire… y lo peor de todo es que, la verdad, tampoco puedo enfadarme cuando me dicen lo feo que soy ya que guapo… lo que se dice guapo… -balbuceó mientras se le escapaba una suave sonrisa.

La caracola le miró sonriente y le contesto:
-Quizás debas mirar en lo más profundo de ti; tal vez es momento de plantearte quién eres en realidad y no pretender asemejarte tanto a los que te rodean; todos tenemos un lugar privilegiado en este lago y nunca pretendas renunciar a lo que eres y a lo que sientes, pues eso hará que seas especial- le respondió mientras miraba a los ojos de Ixin.

La caracola sonrío nuevamente y se fue alejando del viejo tronco mientras le regalaba un último consejo a Ixin:
-Podrías ir a reflexionar a la zona verde de la orilla, dicen que atreverse a rozar los matorrales y cañas que nacen donde acaba nuestro lago, es capaz de arrancar nuestras inquietudes y preocupaciones.

- Pero… ¡si todo el mundo sabe lo peligroso que es ir allí!... ¡tengo miedo!- dijo Ixin mientras salía rápidamente del fondo del tronco.

- Ese miedo hace que no seas capaz de descubrir quién realmente eres- se escuchó en susurros desde lejos porque la caracola ya prácticamente había desaparecido.

En ese mismo instante, y armándose de valor, Ixin decidió aventurarse y dirigirse hacia esa zona de la orilla. La verdad es que siempre había suscitado curiosidad en él, pero hasta ahora jamás había tenido el valor de explorarla.
Una vez allí, Ixin comenzó a adentrarse poco a poco y con cautela, mientras observaba maravillado el paisaje que ofrecían los viejos matorrales y las cañas que brotaban de la orilla.
De repente, Ixin gritó de forma desesperada:

-¡Soltadme! …¡Soltadme!- mientras movía su cuerpo con fuerza pensando que había sido atrapado por algún horrible ser.

Al observar con más quietud a su terrible depredador, se percató de que sólo se trataba de pequeñas ramas que por su espesor habían atrapado su cuerpo como si de una trampa mortal se tratase.
En ese momento recordó que debía poner todo su empeño en salir de esas ramas que lo encarcelaban, pues a diferencia de sus amigos, él necesitaba subir de vez en cuando a la superficie para respirar.
Luchó con todas sus fuerzas y al final consiguió desasirse del amasijo de ramas con un fuerte impulso que le hizo salir disparado, como si de un cohete se tratase, hacia la orilla del lago.
Ixin, mientras se tendía abatido sobre la arena de la orilla, observaba su cuerpo con desconcertada mirada y se decía:
- OH!... ¡No! … ¡He perdido mi cola y mis aletas!..

Entre tanto… unos seres que él desconocía por completo le decían:

-¡Hola amigo!... ¿De dónde eres?- le preguntaban con cara de asombro.
- Soy Ixín, un pez del lago- afirmó Ixin mientras seguía contemplando la rareza de su cuerpo.

En ese momento sus nuevos compañeros empezaron a reír a la vez que comentaban:

- Jajaja…. ¿Pero cómo vas a ser tú un pez?.... quizás no sepa de dónde vienes, pero de una cosa sí estoy seguro y es que eres una rana, y yo me atrevería a decir que ¡eres la rana más grande y bonita que he visto en mi vida!

En ese instante Ixin comenzó a darse cuenta de que lo que él creía que formaban su cola y sus aletas no eran en realidad más que pequeñas algas que desde muy pequeño se debían haber enganchado a su cuerpo y no le habían permitido ver quién era realmente, una fantástica rana que además de poder nadar con sus amigos, era capaz de saltar como nadie en ese lago.

FIN ..

Autor : Fabián Grau Solé ,
© todos los derechos reservados .

El Viatge de Penèlope

2010-02-14T10:47:00.000-08:00

Estic molt contenta d'innaugurar la secció de dansa amb una peça de dansa contemporània: EL VIATGE DE PENÈLOPE dirigida i interpretada per Laura Vilar i amb la videocreació de la meva ex-directora i amiga Leire Erkizia!

Ara amb aquesta obra se'n van a representar-ho a Mardid, després d'haver-ho fer per terres Catalanes, jo vaig poder assistir a l'estrena a la Casa Elizalde de Barcelona ara farà un any i us puc dir que és un món ple de sensacions a través de la dansa conremporània i els audiovisuals.

Espero que us agradi tant com a mi!

PROMO de "el viatge de penèlope"
Uploaded by lereile. - Discover more animation and arts videos.

Faèrica - Benviguts al planeta vermell

2010-02-07T12:07:00.001-08:00

Aquesta setmana us presento el grup FAÈRICA d'Igualada i el seu disc BENVINGUTS AL PLANETA VERMELL.

En Jordi Solà al Baix, L' Albert Pons a la bateria, en Josep Bernadí (Pipu) al teclat i al violí, a les guitarres hi ha Bernat Roca i Quim Garreta que també és la veu del grup i tots junts fan la música de Faèrica que pretén ser intensa i alhora melòdica, amb el contrast de la contundència i la suavitat que requereix cada moment, cada sentiment, cada paraula...

Amb poc més d'un any de vida, i després d'enregistrar 5 temes recollits a la maqueta "Ànimes", Faèrica decideix gravar el seu primer disc autoeditat. Es titula "Benviguts al planeta Vermell" i s'enregistra a "La Casamurada" sota la producció de Jesús Rovira.
Actualment Faèrica està realitzant concerts per fer arribar aquest treball a la gent, i de la millor manera possible: amb la música en viu

Aquest grup Igualadí emergent està tenint molt bona acceptació i molt bones crítiques i no només en territori català, aquí teniu una bona crítica que demostra que fan música que arriba a la gent i els mou, en algun sentit: Crítica musical a la revista KERRANG (Madrid)
http://www.mariskalrock.com/index.php/category/revistas/kerrang/

link de Faèrica a Spotify: Faèrica – Kona
i el link de la seva web on també podeu escoltar els temes: www.faerica.cat

Faèrica van fent concerts en directe per tot el territori i per Carnaval el dia 13 de febrer a partir de 2/4 de 7 faran un Concert en moviment seguint la Rua d'Igualada! No te'l pots perdre segur que serà diferent i sorprenent!

Aquí us deixo amb la Cançó Kona , espero que us agradi tant com a mi

Kona

Hem embarcat en la petita nau de vidre
Tap de suro i timó invisible
I un conte escrit en el paper cargolat

Som dins de l'ampolla
Que cerca els confins, mar endins
De l'amistat que ens omple
Per dins, ben vius
Emocions màgiques que es fan realitat

Perles i tresors, criatures alades
Peixos parlants, ocells de foc,
Castells encantats, imatges il·lusòries
Potser ho volem entendre tot

Hi ha coses més humanes
Llevem l'àncora i naveguem...

----------------------------------------
Per un mar immens, vorejant les ones
I un cel immens, on el firmament
Contempla les nostres històries
Viscudes arreu, on tu i jo
Som eterns
----------------------------------------

Som a dins, som la tinta negra
Que s'escriu en el paper
A poc a poc, i sempre amb bona lletra
La brúixola no ha de caler

I quan el viatge acabi
Podrem dir que hem navegat...

----------------------------------------
Per un mar immens, vorejant les ones
I un cel immens, on el firmament
Contempla les nostres històries
Viscudes arreu, on tu i jo
Som eterns
----------------------------------------

Advertència per a embarcacions petites

2010-01-31T11:07:00.000-08:00

Em fa molta i molta il·lusió publicar el tráiler d’aquesta obra de teatre: Advertència per a embarcacions petites.

La meva gran amiga, companya de teatre i gran actiu, Aina Tomàs, interpreta el paper de Violet, dins aquesta obra de Tennesse Williams. Ella i 7 grans actors més: Carles Franch (Doc) Cesc Gómez (Steve) Núria Granell (Leona) Jared Grange (Monk) Toni Regueiro (Quentin) Arkaitz Soria (Bobby ) i sota la dirección de Salvador Esplugas formen la Companyia Frog.

L’obra es va estrenar el dia 31 d’octubre de 2009 al Teatre Riereta,Barcelona, i a partir d’allà han anat tancant bolos per l’any 2010.

Així que us deixo amb el tràiler de l’obra i espero que ho disfruteu tant com jo.

Perquè de bones obres de teatre no només se’n fan als grans teatres, també als teatres alternatius!

ABRAÇADA...

2010-01-24T11:51:00.000-08:00

Tinc l'Orgull de publicar un poema del meu bon amic, escriptor i músic Quico13 que s'anomena L'ABRAÇADA...

Dic orgull perquè el Quico13 publicarà un llibre de recull dels seus poemes i tinc el plaer de publicar-ne un dels que sortirà al seu llibre.

Espero que us agradi tant com a mi.

ABRAÇADA...

Ara,
per desgràcia,
ja sé què és veure’t,
i fer que no ens
coneixem,
és quelcom fred,
imposat,
però necessari,
com l’ensurt,
cada cop que apareixes,
doncs mai...
desapareixes,
de la meva ment,
que encara..
t’estima,
com ho va fer,
durant uns mesos,
com mai vaig saber...
demostrar,
encallat,
esperant marea alta,
esperant que l’encís,
de la lluna brillant,
elevés les aigües,
i m’alliberés,
de la meva apatia,
que ara em dol,
més que abans,
si pot,
doncs recordo...
mirar-te els ulls,
a dos mil·límetres,
i veure-ho tot,
mentre jo,
t’oferia...
res,
simple apatia,
que mai em perdonaré,
ara,
tot és fos,
ni m’escrius,
no t’escric,
potser...
sí,
d’amagat,
com aquest tros de full,
que vol demanar-te...
perdó,
per tot allò...
que no vas notar,
per tot allò...
que no vaig donar,
extingint el foc,
que em donaves,
perdó,
per envair espais,
de forma innocent,
però incisiva,
perdó,
per no haver-te dit,
el que necessitaves,
perdó,
per rebre-ho tot,
i fer-te plorar,
ara,
voldria veure’t,
sense saber...
em doldria,
voldria que
entenguessis,
la importància de la
teva...
presència,
que veiessis,
la ferida,
que sempre portaré,
i alhora...
dir-te que t’enyoro,
que tot està perdut,
però em falten...
les teves paraules,
els teus silencis,
les teves carícies,
i que el buit...
ja hi és,
no l’ompliré,
no vull,
tu...
m’has marcat,
i jo...
he crescut,
al teu costat,
més...
del que et penses,
ara sé...
que vaig analitzar,
massa...
quan tot el que volia,
era la teva...
abraçada.

COS DE BRONZE / BRONZE BODY

2010-01-20T15:36:00.000-08:00

Com que tot just s'està començant el blog l'actualitzo amb una foto d'un bon amic meu i Fotògraf Jordi Roig que he trobat a l'arxiu del meu ordinador.

Una de les fotos que més m'agraden és aquesta " Cos de Bronze" .
A mi la foto em proporciona energia positiva i lluminositat però alhora amb el toc del bronze és com si fos antic, efímer, com si ja hagués passat el bon moment però que gràcies al bronze aquest gran moment perdura en el temps.

Què us proporciona a vosaltres el Cos de Bronze?

Per sort l'art té molts prismes per on mirar-lo :)

_____________________________________

I start the Blog with a Picture of my friend Jordi Roig. One of the pictures I like most is this one: "Bronze Body"

The pictures makes me feel positive energy, shinning but at the same time the bronze feels like old, it seems that if good moments are gone but thanks to the Bronze they are still remaining.

Which are your feelings about the Bronze Body?

Fortunatly everyone has his own vision of art :)

EL TEU ESPAI, L'ESPAI DE TOTS ELS ARTISTES! YOUR SPACE, THE SPACE OF ALL THE ARTISTS!

2010-01-16T11:07:00.000-08:00

Cantes? Actúes? Dissenyes? Escrius?...Cansat de veure sempre els mateixos? Tens ganes de que la gent sàpiga què saps fer? Escultura, Teatre, Moda, Música, Pintura, Poesía, Prosa, Dansa, Fotografia... Qualsevol forma artística té cabuda en aquest BLOG i qualsevol ARTISTA pot exposar aquí el seu art! És el teu espai! Descobreix noves formes d'expressió artística...estiguies al lloro i... ARTISTICA'T!

Bored of seeing always the same people everywhere? Do you want to make people know what can you do? Sculpture, Theatre, Fashion, Music, Painting, Poetry, Prose, Dance, Photography ... Any art form has a place in this blog and any artist can exhibit their art here! Is your space! Discover new ways of artistic expression ... Be awake and... ARTISTICA'T!